"La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural" informa d'irregularitats molt greus en la trajectoria professional de l'administrador de l'empresa que pretén construir l'hotel
Entre els antecedents de l'administrador únic de "Promociones Hoteleras Vacacionales SA" que s'han pogut conéixer es troba la comissió d'una important estafa immobiliària en la província de Guadalajara i greus irregularitats en la construcció d'un centre comercial a Torrevella
Per a l'assemblea, aquestes referències del directiu de l'empresa fan encara més inacceptable el projecte de construcció de l'hotel en el paratge de la Font Roja
L'assemblea de la campanya "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural" ha fet pública documentació que demostra passades actuacions il•legals de l'administrador de "Promociones Hoteleras Vacacionales SA", l'única empresa que s'ha presentat al concurs per a la construcció i l'explotació d'un hotel al paratge de la Font Roja.
L'administrador únic d'aquesta empresa, Urbano Rubio Díaz, va ser condemnat pel delicte d'estafa continuada per l'Audiència Provincial de Guadalajara1. En aquell cas Urbano Rubio, com a president i conseller delegat de l'empresa PROCENSA (Promotora Central de Edificaciones SA), va vendre 40 vivendes d'una finca d'Azuqueca de Henares ocultant als compradors —persones de escassos mitjans econòmics— que la finca estava hipotecada i que el bloc s'estava construint fora d'ordenació urbanística. El resultat és que les famílies compradores es van quedar sense vivenda i sense estalvis.
Urbano Rubio Díaz no va haver d'entrar en presó perquè una sentència posterior del Tribunal Suprem2 va considerar provat que el delicte que havia comés era el d'estafa i no el d'estafa continuada; com a conseqüència, el Tribunal va declarar que el delicte ja havia prescrit pel pas del temps.
Pel que fa al centre comercial "La Plasa", es tracta d'un projecte en terrenys públics del centre de Torrevella adjudicat a la societat "Nuevo Centro de Torrevieja SA", l'administrador de la qual era Urbano Rubio Díaz.
L'adjudicació i la construcció d'aquest centre comercial van estar envoltades d'irregularitats des d'un començament. La més rellevant per al cas que ens ocupa és, al nostre entendre, la construcció il•legal de dos plantes, incomplint descaradament el projecte aprovat: així, una planta que havia de ser una terrasa ocupada en una petita part amb una pizzeria i una hamburgueseria es va convertir, sense més, en una planta coberta en la qual es van contruir tres minicines (sense projecte, ni mesures de seguretat i evacuació), i augmentant la superfície i el volum construït autoritzats; per altra banda, en el terrat superior, al qual només s'hauria d'accedir per al seu manteniment, es va construir una caseta de projecció i s'hi van instal•lar dos sales de cinema d'estiu.
La infracció era tan greu que l'arquitecte que va redactar el projecte i que dirigia l'obra —Roberto Pérez Guerras— va renunciar al seu treball després d'ordenar sense èxit a l'empresa la paralització de les obres i de comunicar els fets a l'Ajuntament de Torrevella (governat pel PP), que va mantenir una actitud passiva i tolerant amb les irregularitats.
També van haver importants conflictes en relació amb el pagament als diferents subcontractistes de les obres; fins i tot l'arquitecte va haver d'acudir als tribunals per a cobrar les 3.609.046 pessetes que li devia l'empresa d'Urbano Rubio3.
Considerem que si el projecte d'hotel en el paratge de la Font Roja ja és inacceptable per les raons ecològiques, socials i econòmiques que hem exposat en diverses ocasions, amb els antecedents professionals del directiu de l'empresa que pretén la concessió de l'hotel, el futur del Parc Natural encara està més amenaçat.
En resum, és una barbaritat construir un complex hoteler en el cor de la Font Roja, però encara ho seria més si s'adjudicara aquesta obra i la seua explotació a una empresa dirigida per un administrador que —en vista d'altres actuacions professionals precedents— no és un exemple de respecte de la legalitat urbanística. Deixar en les seues màns una zona tan sensible com el paratge de la Font Roja seria una temeritat inexplicable.
1 Sentència de l'Audiència Provincial de Guadalajara de 2 de novembre de 1995
2 Sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem de 18 de març de 1997
3 Sentència de Jutjat de Primera Instància d'Oriola de 19 de gener de 2001
